PRÀCTICA 3: LES DIFERENTS NOCIONS.

Un cop realitzada la pràcitca al nen de 10 i haver-la comentat a classe, aquí pengem el projecte 3 d'Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat I.

PART 1: Informe de la pràcitca 3.

https://docs.google.com/document/pub?id=1Dpy8jsC_Gucgh09EsjzfWwqtTUuUGzRX2npLW7CMfNE 

PART 2: Preguntes de reflexió final i pauta evolutiva.

https://docs.google.com/document/pub?id=1eINUMy9EsiipRT3_bWcUAiLwHysXao-ubI2-OEaEVLg

Vídeo de realització de la prova de classificació.

PRÀCTICA 2 (El dibuix i l'escriptura)

ACTIVITAT 2

EVOLUCIÓ DE L’EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L’ESCRIPTURA

Per a estudiar el desenvolupament de la psicomotricitat fina durant la infància realitzarem una activitat pràctica relacionada amb l’evolució de la grafomotricitat.

Material: paper, llapis i goma (els colors són opcionals, han d’estar a disposició de l’infant, però no ha d’estar obligat a usar-los)

Procediment:

-          Escollirem un nen o nena de entre 6 i 11 anys d’edat i li proposarem que dibuixi una persona. Anotarem totes les observacions sobre la seva realització en el full preparat per a la seva anàlisi.

-          Un cop finalitzat el dibuix  li demanarem que giri el full i que en el seu envers hi escrigui una història; que s’inventi una història sobre la persona que acaba de dibuixar. Anotarem totes les observacions sobre la seva realització en el full preparat per a la seva anàlisi.

(Les propostes de dibuix i escriptura no ha de tenir massa directrius ja que es tracta d’avaluar les produccions espontànies dels infant).

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

RESULTATS  DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: 10

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 33 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 7 Minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Quan la nena decideix iniciar l’elaboració del dibuix després que nosaltres li haguem demanat que ens dibuixés una persona, ens pregunta de quina manera ha de fer-ho. No obstant, nosaltres li deixem total llibertat.

La primera cosa que dibuixa la nena és el cap i els cabells del personatge. A continuació segueix amb la resta del cos.

Un cop aconseguit el dibuix del nen, la petita s’endinsa en la configuració del paisatge: edificis, núvols, muntanyes i el sol, que coincideix amb la cara de la figura protagonista, és a dir, el sol té ulls, nas i boca.

La intenció de la nena és representar un familiar pròxim a ella, no obstant, la similitud entre ambdós és escassa.

Finalment, intenta millorar i perfeccionar el seu dibuix per dos motius: el primer, perquè ens repeteix que no li agrada massa; i segon, perquè intenta retardar el moment en què haurà d’iniciar l’escriptura.

Cal afegir que, tot i disposar de colors de fusta convencionals, la nena decideix no pintar la seva petita obra.

ESCRIPTURA:

A la nena li costa molt esforç iniciar l’elaboració del text.

Escriu molt lentament, utilitzant lletra lligada.

La nena no deixa gaire espai entre lletra i lletra i entre paraula i paraula. Tampoc no deixa un interlineat massa ampli. Així doncs, la escriptura és comprimida.

Observacions:

Tarda molt temps en realitzar el dibuix (33 minuts), més que en l’escriptura del text (7 minuts.

Tarda molta estona en la realització d’un dibuix no massa complex ja que s’entreté amb molta facilitat.

La nena es pensa molt bé allò que dibuixarà i escriurà abans d’inciar-se en el procés.

Les mides del protagonista estan molt desproporcionades en relació als edificis que l’envolten.

Els edificis que formes part del paisatge del dibuix són molt simètrics i realitzats a base de formes geomètriques simples (rectangles, quadrats i triangles).

A mesura que la petita elabora el dibuix ens explica tot allò que fa i aprèn a l’escola.

El fet que el Sol sigui molt més petit que els núvols és degut a què, segons la seva pròpia experiència i retina, la petita veu els núvols més grans que el Sol.

La petita ha dedicat més temps en la realització del paisatge que en la persona que nosaltres li havíem demanat inicialment.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

• Dels 6 als 8 anys:

6 anys: No fan preguntes sobre el que han de fer.

             Modifiquen el dibuix per tal d'adaptar-lo al text.

7 anys: Solen descriure les referències de la persona a la qual han dibuixat.

             Fan els dibuixos seguint com a model una persona del seu voltant.

             Inclouen molts colors i creen aventures amb superherois.

• Dels 8 als 10 anys:

9 anys: Comencen a ser perfeccionistes utilitzen el regle,la goma,els retoladors però no els colors.

• Dels 10 als 12 anys:

    12 anys: són molt detallistes. Van perfeccionant a mesura que avancen el dibuix.    

    El text ja es bastant estructurat.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

A partir de tots els dibuixos observats a l’aula, nosaltres en traiem que entre els 6 i els 8 anys els nens es centres únicament en dibuixar el que se’ls demana però sempre preguntant als adults si el que fan és correcte, ja que tenen por a equivocar-se. En canvi, els nens d’entre 8 i 10 anys ja no es preocupen tant pel que fan, ells es centren més en dibuixar a la seva manera tant si ho fan correctament com no. Ja comencen a interessar-se més i a esforçar-se en pintar el dibuix.

El gran canvi es troba en els nens de 10 a 12 anys. Aquests presenten ja un detallisme molt gran. No només dibuixen el que se’ls demana sinó que a més afegeixen coses per a complementar l’objecte o la persona principal.

Les informacions que en podem treure són vàries. D’una banda, el dibuix que fa un infant ens pot arribar a mostrar gran part del seu caràcter. Si veiem que  utilitza colors més aviat foscos podrem esbrinar que té una personalitat bastant forta i agressiva. En canvi, si els dibuixos estan fets amb línies suaus i pintats d’un mateix color viu, ens pot arribar a mostrar la tranquil·litat del dibuixant. A més, si el nen, durant la realització del dibuix precisa les línies, esborra quan no li queden totalment rectes, etc. ens informa del seu caràcter perfeccionista. Si el petit omple tot el dibuix de petits detalls podem interpretar que és meticulós i perfeccionista, etc. 

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Creiem que el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants, tenen un paper important, ja que segons en l' ambient en què es produeix la criança, la seva forma de pensar influirà en la manera de dibuixar .

Per altra banda, els factors hereditaris no creiem que influeixin en els nens , és com tot, si no es practica o no es té un gran interès per dibuixar no es millorarà, per molt que el pare i la mare siguin molt bons dibuixants.